CATALÀ

ORIGINAL XINÈS

El divendres 8 d’agost serà recordat per molts com el dia en què la Xina va demostrar al món que era capaç d’oferir la millor inauguració d’uns Jocs Olímpics de la història. La festa olímpica va aconseguir que occident mirés amb una cara molt diferent al veí gegant d’orient, els mitjans de comunicació retransmetien cada un dels actes de l’esdeveniment amb la voluntat de fer entendre els costums i explicar grans moments de la rica història xinesa.
Durant les quatre hores que va durar l’acte vem poder veure com la organització no es va oblidar de cap de les 56 ètnies que viuen a la Xina, on un 90% de la població són d’ètnia han, però l’aparició d’un representant de cada una d’aquestes va ser purament testimonial i, segurament, per satisfer l’opinió pública.
Però tota la pirotècnia i els mils de milions que ha invertit el govern xinès per demostrar al Comité Olímpic Internacional, i al món sencer, que estan a l’alçada de les grans potències, haurà fet canviar la Xina? Definitivament no.

El poble xinès, immers en un mar de repressió i vulneració de la llibertat d’expressió, obligat a mantenir-se fidel al què el govern mana, segurament va sentir l’orgull de veure com el seu país feia emmudir al món amb un gran espectacle. Però la resta del món, capaç de fer front a qualsevol ofensa quan és necessari, que va aixecar-se en contra del món islàmic quan, una part d’aquest, va intentar dinamitar la llibertat d’expressió arran d’unes caricatures,  perquè tanca els ulls davant la realitat xinesa i mira només el mirall que el Partit Comunista Xinès els posa al davant?
La realitat de la Xina no és la fastuosa cerimònia d’inauguració, són els més de mil tibetans desapareguts, víctimes de la repressió, l’intent de neteja ètnica, el silenciament dels que són diferents al què dicta el règim, el segrest del Pantxen lama quan era un nen, assassinats, tortures, censura i un llarg etcètera. Motius d’orgull? Sincerament creiem que ben pocs, però mentre occident segueixi mirant-se al mirall les solucions no arribaran.
 

A falta de tan sols 48 hores per la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín les protestes per part de visitants de la Xina comencen a prendre força. Si avui ens despertàvem amb la notícia que quatre activistes americans pro-Tibet havien desplegat una pancarta en favor d'un Tibet lliure , i l'enregistrament d'aquest fet, a l'edició del migdia dels noticiaris hem pogut veure, una vegada més, com a casa nostra només ens arriba la informació que convé mostrar.

Cal dir que la cadena estatal La Sexta ha dedicat gran part del seu temps a l’explicació de les mesures contra la llibertat d’expressió que el govern xinès vol imposar als atletes. També s’ha parlat de la querella que l’Audiència Nacional a decidit tramitar en contra de la duríssima repressió que el govern aplica vers la població tibetana. L’informatiu ha mostrat un to agressiu i de denúncia com poques vegades un mitjà de comunicació del nostre país ho havia fet envers el govern comunista xinès.

Mentrestant a casa nostra la televisió pública ha considerat que per davant de les protestes a la Xina hi havia d’anar la resolució d’un tribunal esportiu sobre si un futbolista ha d’anar, o no, als jocs.

Pel que fa al comportament de polítics i esportistes, en el cas d’Espanya, sembla difícil pensar en actes de protesta. Avui la vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, s’ha sumat al col·laboracionisme del Comitè Olímpic Internacional, i ha demanat als esportistes que no facin declaracions respecte a la situació política o els drets humans.

Atletes d’altres països com Alemanya o Austràlia ja han dit, d’altra banda, que duran a terme actes de protesta en defensa dels drets humans a la Xina. Seguirem amb atenció què passa durant els Jocs Olímpics i les reaccions del govern xinès.