|
EDITORIAL: L'orgull d'un país, la vergonya del món |
|
|
|
|
Dilluns, 11 de Agost de 2008 13:15 |
|
El divendres 8 d’agost serà recordat per molts com el dia en què la Xina va demostrar al món que era capaç d’oferir la millor inauguració d’uns Jocs Olímpics de la història. La festa olímpica va aconseguir que occident mirés amb una cara molt diferent al veí gegant d’orient, els mitjans de comunicació retransmetien cada un dels actes de l’esdeveniment amb la voluntat de fer entendre els costums i explicar grans moments de la rica història xinesa. Durant les quatre hores que va durar l’acte vem poder veure com la organització no es va oblidar de cap de les 56 ètnies que viuen a la Xina, on un 90% de la població són d’ètnia han, però l’aparició d’un representant de cada una d’aquestes va ser purament testimonial i, segurament, per satisfer l’opinió pública. Però tota la pirotècnia i els mils de milions que ha invertit el govern xinès per demostrar al Comité Olímpic Internacional, i al món sencer, que estan a l’alçada de les grans potències, haurà fet canviar la Xina? Definitivament no.  El poble xinès, immers en un mar de repressió i vulneració de la llibertat d’expressió, obligat a mantenir-se fidel al què el govern mana, segurament va sentir l’orgull de veure com el seu país feia emmudir al món amb un gran espectacle. Però la resta del món, capaç de fer front a qualsevol ofensa quan és necessari, que va aixecar-se en contra del món islàmic quan, una part d’aquest, va intentar dinamitar la llibertat d’expressió arran d’unes caricatures, perquè tanca els ulls davant la realitat xinesa i mira només el mirall que el Partit Comunista Xinès els posa al davant? La realitat de la Xina no és la fastuosa cerimònia d’inauguració, són els més de mil tibetans desapareguts, víctimes de la repressió, l’intent de neteja ètnica, el silenciament dels que són diferents al què dicta el règim, el segrest del Pantxen lama quan era un nen, assassinats, tortures, censura i un llarg etcètera. Motius d’orgull? Sincerament creiem que ben pocs, però mentre occident segueixi mirant-se al mirall les solucions no arribaran. |
|
|
EDITORIAL: Per què cauen les escoles? |
|
|
|
|
Divendres, 16 de Maig de 2008 00:00 |
|
 Els equips de rescat amb supervivents Les autoritats xineses ja situen avui la xifra de morts en uns 50.000 aproximadament, a causa del terratrèmol de Sichuan. Lamentablement la xifra augmentarà i podríem situar-nos fàcilment en el llindar de les 100.000 persones desaparegudes. Passats uns dies del fatal diumenge 11 de maig, la commoció per la tragèdia ha de deixar pas a la reflexió. Com en el cas del cicló de Birmània, hi ha responsabilitats polítiques en el terratrèmol de Sichuan. Tots estem d'acord en la vulnerabilitat de la regió o la intensitat devastadora d'un terratrèmol de 7.9, però això no explica l'escandalosa xifra de desenes de milers de morts en un país que es permet el luxe d'organitzar uns Jocs Olímpics, on tan sols l'estadi de Pequín els ha costat 325 milions d'euros. Xina és un estat autoritari i, per tant, sense possibilitat de crítica interna, amb un aparell repressor que controla fins a l'extrem la vida dels seus ciutadans, però que ha estat incapaç de moderar els gegantescos nivells de corrupció que afecten tot el país. La moderna infrastructura dels Jocs Olímpics (amb un cost de milers de milions d'euros), el pont més llarg del món (per unir dues zones econòmiques desenvolupades de la costa est), naus espacials tripulades, la línia de ferrocarril a més de 4.000 metres d'alçada al Tibet, etc. El mateix estat que ha dut a terme aquestes impecables obres faraòniques que li comporten una imatge d'estat modern davant el món i generen inversions milionàries, ha construït durant els mateixos anys escoles i hospitals a Sichuan que aquests dies se'ns desfan com castells de sorra. Avui, ja són 7.000 les escoles esfondrades!!! La construcció d'aquests edificis és el resultat d'una llarga cadena de corrupció que afecta a tots els nivells de l'administració i el resultat de la qual són edificis fràgils com el vidre. I no són edificis antics! Com a molt tenen 10 anys de vida! Són el resultat del suposat "miracle" xinès. I per aquell que no ho sàpiga, els recordarem que avui dia l'educació és de pagament a Xina, igual que la sanitat. S'ha parlat molt de la ineficàcia de la junta militar birmana davant la catàstrofe, però gens de la xinesa. On són els equips de rescat especialitzats estrangers a Sichuan que es van oferir des del mateix diumenge? Equips, per exemple, amb gossos especialitzats. No hi són. Només veiem que milers de soldats traient pedres de la runa sense cap mena de preparació. Inútils en molts casos, però útils ala propaganda del règim. No ens enganyem, la Xina no ha autoritzat l'entrada d'ajut estranger directe (ara comença a dir que deixarà entrar algun equip japonès. Ara! Quan no queden gairebé supervivents) Abans que acceptar estrangers a la zona, han preferit amputar les cames a una nena colgada a la runa, resultat de la poca preparació que tenen en aquesta mena de catàstrofes i la inexistència de mitjans tècnics adequats (oferts des de l'estranger però amablement rebutjats). El govern xinès només accepta transferències de diners a través de la Creu Roja xinesa i algun despistat (o massa espavilat) com el Govern Zapatero cau en la trampa i ingressa avui 1 milió d'euros. Més contribució a la corrupció, més diners per al Partit Comunista Xinès. |
|
Llegir més...
|
|
EDITORIAL: Ha arribat maig i el Tibet segueix tancat |
|
|
|
|
Dijous, 01 de Maig de 2008 00:00 |
|
A finals de març les autoritats xineses van assegurar que el Tibet es reobriria al turisme i les visites de l'estranger l'1 de maig. Molts dirigents europeus i occidentals es van mostrar molt satisfets per la propera obertura del Tibet i van lloar la decisió xinesa. Ha arribat maig i el Tibet segueix tancat i les perspectives no són optimistes. Els rumors a la capital tibetana insinuen que la intenció del govern xinès és mantenir el Tibet tancat fins que no s'hagin acabat els Jocs Olímpics, per temor a que es reprodueixin les protestes tibetanes. Alguns rumors apunten a una possible obertura durant tres setmanes de juliol, que seria molt restrictiva i només per a grups molt seleccionats i vigilats de turistes estrangers. |
|
Llegir més...
|
|
|
|
|
|